NO OBLIGATORIETAT D’INSCRIPCIÓ AL RELI EN PROCEDIMENTS SUPERSIMPLIFICATS

L’article 159 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (LCSP) regula una nova modalitat de procediment de licitació, el procediment simplificat, del qual en preveu una modalitat general aplicable a les licitacions de contractes d’obres, el valor estimat dels quals sigui igual o inferior a 2.000.000 d’euros, i en els de subministrament i serveis de valor estimat igual o inferior a 100.000 euros (sempre que els criteris d’adjudicació subjectes a judici de valor no superi el 25% de la puntuació total).

El procediment simplificat pretén optimitzar la contractació i es caracteritza per una gran simplificació de la seva tramitació.

Una de les novetats més rellevants és la imposició, en l’apartat 4 (a) del citat article 159 LCSP, del requisit d’inscripció obligatòria de tots els licitadors que presentin oferta al Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades del Sector Públic (ROLECE) o el seu equivalent autonòmic (en el cas de Catalunya, el Registre Electronic d’Empreses Licitadores -RELI-).

En aquest article volem analitzar la naturalesa i abast d’aquest requisit d’inscripció obligatòria.

En el propi article 159, en el seu apartat 6, la LCSP introdueix una submodalitat de procediment simplificat que pretén agilitzar i reduir encara més la modalitat general, preveient-ne la seva tramitació sumària i reduint o eliminant determinats requisits o tràmits aplicables al procediment simplificat general.

Aquesta submodalitat de procediment simplificat de tramitació sumària, col·loquialment conegut com a procediment supersimplificat o procediment simplificat abreujat, és aplicable en licitacions de contractes d’obres el valor estimat dels quals sigui inferior a 80.000 euros, i de subministrament i serveis de valor estimat inferior a 35.000 euros –excepte els que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, que no es poden adjudicar per aquest procediment–.

El citat article 159.6 LCSP conté 7 característiques pròpies del procediment supersimplificat que el diferencien del procediment simplificat general (reducció del termini de presentació de les ofertes, exempció als licitadors d’acreditar solvència, ús exclusiu de criteris d’adjudicació automàtics, etc.) i no inclou cap menció a la necessitat o no que els licitadors estiguin inscrits al ROLECE (o RELI).

Per contra, aquest apartat sisè de l’article 159 té una clàusula final de tancament que estableix que en tot allò no previst en el propi apartat serà d’aplicació la regulació general del procediment simplificat prevista a la resta del mateix article 159 LCSP.

L’existència d’aquesta clàusula de tancament ha fet que es generés el dubte de si l’obligatorietat d’inscripció al ROLECE era o no igualment aplicable al procediment supersimplificat, malgrat no mencionar-se com a requisit propi en l’article 159.4 LCSP, existint pronunciaments en els dos sentits.

Així, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Comunitat Autònoma d’Aragó ( entre d’altres, Informe 5/2018) sosté que l’aplicació de la referida clàusula de tancament comporta l’exigibilitat de la inscripció al Registre de licitadors també en el procediment supersimplificat.

En sentit oposat, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa d’Extremadura va adoptar l’Acord de 9 de novembre de 2018 clarificant la no obligatorietat d’inscripció al Registre de licitadors en el cas del procediment supersimplificat atesa, en paraules de la pròpia Junta, “una interpretación teleológica de dicho apartado ya que los licitadores están exentos de acreditación de solvencia en tales procedimientos y su objetivo es sustituir los antiguos procedimientos negociados sin publicidad por razón de la cuantía y contratos menores, dotando de una mayor transparencia y concurrencia a estas licitaciones pero permitiendo el acceso de las pequeñas empresas, incluyendo a las micro pymes.”

En aquest article volem analitzar la naturalesa i abast d’aquest requisit d’inscripció obligatòria.

En el propi article 159, en el seu apartat 6, la LCSP introdueix una submodalitat de procediment simplificat que pretén agilitzar i reduir encara més la modalitat general, preveient-ne la seva tramitació sumària i reduint o eliminant determinats requisits o tràmits aplicables al procediment simplificat general.

Aquesta submodalitat de procediment simplificat de tramitació sumària, col·loquialment conegut com a procediment supersimplificat o procediment simplificat abreujat, és aplicable en licitacions de contractes d’obres el valor estimat dels quals sigui inferior a 80.000 euros, i de subministrament i serveis de valor estimat inferior a 35.000 euros –excepte els que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, que no es poden adjudicar per aquest procediment–.

El citat article 159.6 LCSP conté 7 característiques pròpies del procediment supersimplificat que el diferencien del procediment simplificat general (reducció del termini de presentació de les ofertes, exempció als licitadors d’acreditar solvència, ús exclusiu de criteris d’adjudicació automàtics, etc.) i no inclou cap menció a la necessitat o no que els licitadors estiguin inscrits al ROLECE (o RELI).

Per contra, aquest apartat sisè de l’article 159 té una clàusula final de tancament que estableix que en tot allò no previst en el propi apartat serà d’aplicació la regulació general del procediment simplificat prevista a la resta del mateix article 159 LCSP.

L’existència d’aquesta clàusula de tancament ha fet que es generés el dubte de si l’obligatorietat d’inscripció al ROLECE era o no igualment aplicable al procediment supersimplificat, malgrat no mencionar-se com a requisit propi en l’article 159.4 LCSP, existint pronunciaments en els dos sentits.

Així, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Comunitat Autònoma d’Aragó ( entre d’altres, Informe 5/2018) sosté que l’aplicació de la referida clàusula de tancament comporta l’exigibilitat de la inscripció al Registre de licitadors també en el procediment supersimplificat.

En sentit oposat, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa d’Extremadura va adoptar l’Acord de 9 de novembre de 2018 clarificant la no obligatorietat d’inscripció al Registre de licitadors en el cas del procediment supersimplificat atesa, en paraules de la pròpia Junta, “una interpretación teleológica de dicho apartado ya que los licitadores están exentos de acreditación de solvencia en tales procedimientos y su objetivo es sustituir los antiguos procedimientos negociados sin publicidad por razón de la cuantía y contratos menores, dotando de una mayor transparencia y concurrencia a estas licitaciones pero permitiendo el acceso de las pequeñas empresas, incluyendo a las micro pymes.”

El passat 28 de novembre de 2019 la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya s’ha posicionat sobre aquesta qüestió tot emetent el seu Informe 12/2019 afirmant la no obligatorietat d’inscripció al ROLECE/RELI per participar en procediments oberts supersimplificats.

La Junta Consultiva s’aparta d’una possible interpretació formal del precepte i opta per una de més teleològica prenent en consideració els següents aspectes:

  • El principal objectiu del procediment supersimplificat és l’agilització màxima de la contractació dels contractes de menor import, articulant un procediment que, garantint l’existència de publicitat i concurrència, sigui una alternativa al contracte menor i al desaparegut procediment negociat sense publicitat per raó de la quantia.
  • Els Registres de licitadors tenen com a finalitat principal simplificar l’acreditació de les condicions d’aptitud dels licitadors tant en relació a la documentació a aportar per les empreses com pel que fa a les actuacions de verificació d’aquestes condicions d’aptitud dels licitadors per part de l’ens contractant. Ara bé, a la pràctica aquesta finalitat no queda garantida atès que la LCSP deixa en mans dels propis licitadors determinar quines dades i circumstàncies sobre si mateixos volen fer constar o no al Registre, i, per tant, la seva efectiva inscripció no representa, per ella mateixa i amb caràcter general, agilització ni simplificació del procediment de licitació. Per contra, en paraules de la Junta Consultiva, “aquesta obligació d’inscripció expressament prevista pel procediment obert simplificat pot esdevenir un requisit per a les empreses que vulguin participar que no assoleixi l’agilitat i la simplificació que persegueix, de manera que acaba constituint, al capdavall, una mera formalitat limitativa de la concurrència i, en conseqüència, també restrictiva de la competència”.
  • El procediment supersimplificat eximeix als licitadors d’acreditar tot tipus de solvència, exempció que comporta una encara menor utilitat de la seva inscripció al Registre de Licitadors que es veuria reduïda, essencialment, a acreditar la capacitat d’obrar i l’absència de prohibicions de contractació.
  • L’obligatorietat d’inscripció al Registre de Licitadors és un requisit addicional per participar en una licitació que pot tenir un efecte limitatiu de la concurrència al dificultar l’accés a la licitació, no considerant-se adient que una clàusula de tancament de caràcter supletori com la continguda en l’últim incís de l’article 159.6 LCSP imposi nous requisits per participar en el procediment.

 

CONCLUSIÓ

Les valoracions apuntades duen a la Junta Consultiva de Contractació de la Generalitat de Catalunya a concloure que no existeix obligació d’inscripció al ROLECE/RELI en licitacions tramitades pel procediment supersimplificat.

 

BREU VALORACIÓ PERSONAL FINAL

Subscric la interpretació feta per la Junta Consultiva de Contractació de la Generalitat de Catalunya.

No obstant es tracta d’una interpretació que posa de relleu l’escassa utilitat dels Registres de licitadors, on l’exigència de constar-hi inscrit representa, per la majoria d’operadors, una trava addicional per concórrer a determinades licitacions i té un clar efecte contrari a la lliure concurrència.

Entenc que la regulació actual està mancada de sentit i o bé s’estableix un contingut mínim obligatori a fer constar en el Registre o bé cal considerar que es tracta d’una exigència que hauria de ser eliminada no només del procediment supersimplificat sinó del propi procediment simplificat general.

Cal valorar, en especial, el cost econòmic i de dedicació de recursos que mantenir actualitzada la inscripció a un d’aquests registres comporta per les petites empreses i els autònoms, esforç que no queda compensat per cap hipotètica simplificació del procediment.

A més a més té un efecte centralitzador ja que la no validesa a nivell nacional dels registres autonòmics està obligant, de fet, a optar per la inscripció al ROLECE buidant de contingut les competències autonòmiques i provocant la discriminació dels licitadors segons un criteri territorial.

Esperem que l’efecte contraproduent de l’obligatorietat d’inscripció al Registre de licitadors es posi de relleu amb la màxima celeritat i s’estudiï la possibilitat de modificació de la LCSP per tal d’eliminar-la.

 

RÈGIMS ESTATAL I CATALÀ DE CÒMPUT DEL LÍMIT QUANTITATIU DELS CONTRACTES MENORS

 

D’acord amb l’article 118 de la vigent Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) es consideraran contractes menors els de valor estimat inferior a 40.000€ en contractes d’obra o 15.000€ en contractes de subministraments o serveis, indicant que caldrà justificar que no s’està alterant l’objecte del contracte per evitar l’aplicació de les regles generals de contractació i que el contractista no ha subscrit més contractes menors que individualment o conjunta superin els llindars màxims indicats anteriorment.

Aquesta definició, aparentment senzilla, ha generat un gran debat i posicionaments contradictoris de les diferents Juntes Consultives de Contractació a l’hora de determinar com es computa aquest límit quantitatiu.

L’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon) ha volgut posar fi a aquesta diversitat d’interpretacions mitjançant Instrucció 1/2019, de 28 de febrer, sobre contractes menors. En la meva opinió, si bé la resolució sí clarifica alguns aspectes, no aconsegueix fixar un criteri clar de còmput dels límits quantitatius dels contractes menors ja que empra conceptes indeterminats que no defineix. Cal recordar que, d’acord amb les previsions de la LCSP, aquestes instruccions tenen caràcter d’obligatòries per a tot el sector públic estatal, però no per a l’autonòmic i local. Pel que fa a Catalunya, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (JCCA GENCAT) havia emès l’Informe 1/2018, de 20 d’abril, relatiu als límits a la contractació menor en la LCSP.

Analitzem, doncs, aquests dos posicionaments interpretatius amb l’afany de determinar els criteris aplicables a la contractació del sector públic autonòmic i local de Catalunya.

L’OIReScon afirma que cal interpretar el límit quantitatiu dels contractes menors de tal manera que no es restringeixi injustificadament l’accés a la contractació pública de determinades empreses, especialment PYMES, però sempre vetllant pel respecte als principis de publicitat i concurrència, llibertat d’accés a les licitacions, no discriminació i igualtat de tracte entre licitadors.

Per la seva banda, la JCCA GENCAT interpreta la limitació del contracte menor d’acord amb el que considera la finalitat real de la LCSP consistent en evitar l’adjudicació directa de contractes menors de manera reiterada a la mateixa empresa, incrementant la competència i promovent la diversificació d’empreses adjudicatàries per a un millor repartiment del mercat. Aquesta seria la finalitat principal de la norma i no pas la prohibició de fraccionament dels contractes ni de l’ús del contracte menor per a necessitats recurrents que han de ser objecte de planificació.

 

1.- Còmput del llindar segons tipologia de contracte o segons l’objecte del contracte.

L’OIReScon i la JCCA GENCAT coincideixen en considerar que aplicar el límit quantitatiu a la suma de tot tipus de contractes menors o bé a la suma de contractes d’una mateixa tipologia (obres, subministraments o serveis) sense valorar-ne el seu objecte seria una interpretació massa restrictiva i disconforme amb la finalitat de la LCSP per ser desproporcionada.

No obstant hi ha matisos en les respectives interpretacions.

L’OIReScon fa una interpretació laxa i considera que la limitació no fa referència a la tipologia de contracte sinó al seu contingut, sent possible resultar adjudicatari de contractes d’una mateix tipologia (obres, subministrament o serveis) sempre que no hi hagi fraccionament de l’objecte en els termes indicats a continuació, considerant que no n’hi ha quan cada contracte per separat constitueix una unitat d’execució econòmica i jurídica independent.

La JCCA GENCAT restringeix significativament aquesta interpretació i només admet superar el llindar quantitatiu quan no hi ha cap dubte de que els diversos contractes amb objectes equivalents no constitueixen una mateixa unitat d’execució. Així cal computar tots els contractes amb els mateixos objectes inclús en els casos que no hi ha hagut fraccionament indegut dels mateixos.

 

2.- Interpretació de la identitat d’objecte a efectes de còmput del límit quantitatiu.

L’OIReScon aplica el criteri de computar tots aquells contractes d’idèntic objecte o bé en els que s’ha procedit a fraccionar-ne l’objecte indegudament.

Es considerarà que hi ha fraccionament del contracte quan l’objecte contractual no sigui qualitativament diferent al d’altres contractes menors anteriors o bé constitueixen una mateixa unitat funcional.

L’OIReScon defineix “unitat funcional” en els següents termes: no hi haurà fraccionament del contracte per constituir unitats funcionals diferents en aquells casos on es puguin separar les prestacions que integren el contracte de tal manera que cada prestació separada compleixi una funció econòmica o tècnica per ella mateixa. Es tracta de determinar si la vinculació entre les prestacions és indispensable i intrínseca per a l’assoliment d’una finalitat, és a dir, la satisfacció de la necessitat que motiva la celebració del contracte.

Seran contractes diferents les prestacions que tenen una funció tècnica individualitzada però formen part d’un tot (unitat operativa), sent gestionades per una unitat organitzativa (unitat gestora). És a dir quan les prestacions contractades separadament malgrat obeir a un mateix objectiu o necessitat, de manera individualitzada no se les menyscap en la seva execució i conserven el seu sentit tècnica o econòmic, podent-se executar separadament.

En canvi la JCCA GENCAT és molt més estricte i computa en el límit quantitatiu tots els contractes que tinguin el mateix objecte (les mateixes prestacions), sense que la incorporació o supressió d’alguna de les prestacions es consideri suficient per permetre contractar per sobre el llindar màxim. La coincidència d’objectes contractuals cal establir-la en funció de la similitud de les prestacions, tenint en consideració la coincidència amb la necessitat que es pretén cobrir amb la contractació i, per contra, es considera irrellevant si els contractes tenen per destinataris diferents unitats d’un mateix òrgan de contractació. Es considera també irrellevant que els diversos contractes menors tinguin o no un mateix àmbit temporal de prestació o execució.

 

3.- Còmput temporal.

Ambdues institucions coincideixen en que el còmput del límit quantitatiu s’ha d’entendre referit a l’exercici pressupostari.

 

4.- Identitat d’òrgan de contractació.

També hi ha acord en que el límit quantitatiu opera en relació als contractes adjudicats per un mateix òrgan de contractació, admetent com a tal aquells casos de delegació de competències o de desconcentració on l’òrgan actuant tingui plena autonomia i responsabilitat suficients per a adjudicar els contractes i ho faci a càrrec del pressupost del que disposa o té assignat en exclusiva.

 

5.- Contractació recurrent.

Tant l’OIReScon com la JCCA GENCAT consideren que cal justificar la necessitat de realitzar contractacions recurrents i identificar la causa de la manca de planificació. Així no poden ser objecte d’un contracte menor prestacions que tinguin caràcter de recurrent, de manera que, cada any responguin a una mateixa necessitat per l’ens contractant de manera que se’n podria haver planificat la necessitat i haver utilitzat procediments d’adjudicació ordinaris.

A l’hora d’apreciar els casos de contractació recurrent és molt rellevant la definició d’identitat d’objecte a aplicar, estatal o catalana, produint un efecte molt més restrictiu en el segon cas.

 

6.- Pluralitat de pressupostos.

Malgrat el tenor literal de l’article 131.3 de la LCSP que permet l’adjudicació directa del contracte menor a qualsevol empresari capacitat, l’OIReScon imposa pel seu compte la necessitat de demanar tres pressupostos abans de fer l’adjudicació. Ho fa, segon aquest organisme, en aplicació del principi de competència en el contracte menor i com a mesura anti frau i de lluita contra la corrupció.

Aquest nou requisit del procediment és suavitzat amb dues matisacions: d’una banda si les empreses a qui se’ls sol·licita pressupost no l’aporten no cal demanar-ne de nous a altres licitadors i, a més, deixa la porta oberta a admetre que en aquells casos on es justifiqui suficientment en l’expedient la impossibilitat de demanar els tres pressupostos, es podrà prescindir d’aquest tràmit.

Per contra, la JCCA GENCAT no exigeix demanar diversos pressupostos admetent l’adjudicació directa a qualsevol empresari i interpretant, inclús, que en cas de disposar de diversos pressupostos perdria sentit l’aplicació del límit quantitatiu (però cal mantenir l’aplicació del límit atès que la LCSP no preveu cap supòsit d’excepció del mateix excepte si es recorre a un procediment obert ordinari d’adjudicació).

 

CONCLUSIONS:

Els règims estatal i català coincideixen en una mateixa interpretació de:

  • No consideració de la tipologia de contracte a efectes de còmput del límit quantitatiu sinó determinació segons l’objecte del contracte.
  • El límit quantitatiu es refereix a contractes menors formalitzats en un mateix any pressupostari.
  • No consideració dels contractes adjudicats per diferents òrgans d’un mateix ens quan aquests tenen la consideració d’òrgan de contractació per delegació o desconcentració, sent necessari que disposin de pressupost propi independent.
  • Els contractes menors seran nuls en el supòsit d’haver-se fraccionat indegudament l’objecte contractual o bé obeir a necessitats recurrents de l’ens públic que haurien d’haver estat objecte de planificació.

Per contra, els dos règims divergeixen en:

  • Definició del concepte d’identitat d’objecte contractual aplicable per determinar els contractes a incloure en el còmput. La JCCA GENCAT aplica un concepte molt més restrictiu limitant la contractació per sobre el llindar quan hi ha identitat de prestacions (que no d’objecte) contractades per una mateixa finalitat.
  • El règim estatal exigeix demanar tres pressupostos diferents amb caràcter previ a l’adjudicació dels contractes menors, requisit que no és d’aplicació al sector públic català.

 

 

 

 

 

LA IMPORTÀNCIA DE L’ARRODONIMENT DELS DECIMALS DE LES MAGNITUDS EMPRADES EN LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA

El plec de clàusules administratives particulars (PCAP) d’una licitació pública acostuma a emprar el càlcul de valors i percentatges amb diverses finalitats. Des de l’establiment d’un percentatge de reducció del preu per considerar una oferta com a anormal, fins a l’establiment dels valors màxims que poden representar les modificacions del contracte, passant per l’ús en l’assignació de punts en els criteris de valoració.

La pràctica més habitual és indicar en el PCAP quin serà el percentatge a considerar, assignant-li un valor determinat, sense definir-lo amb major detall.

Però la realitat de les matemàtiques ens presenta un problema: a l’hora de calcular els percentatges o valors aplicables a cada situació concreta pràcticament mai obtenim un valor rodó sinó que hi entren en joc els decimals del nombre enter i cal establir el punt (nombre de decimals) en el que es procedirà a arrodonir la xifra o bé optar per aplicar un nombre indefinit de decimals.

 

Semblaria lògic que a manca de previsió específica, es recorregués a la pràctica més habitual en el món de l’economia, és a dir, arrodonir a 2 decimals i amb aquesta creença els PCAP no acostumen a entrar a detallar la fórmula d’arrodoniment.

Doncs bé, una recent resolució del Tribunal Administratiu de Recursos Contractuals de la Junta d’Andalusia (Resolució 433/2019 de 27 de desembre) ens exposa el perquè de la impossibilitat d’emprar l’arrodoniment a 2 decimals quan el propi PCAP no ho ha previst expressament, seguint la línia interpretativa ja existent amb anterioritat (a títol d’exemple, la Resolució 167/2018, de 23 de febrer, del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals).

El Tribunal afirma que si bé és una pràctica comú que les quantitats s’expressin en 2 decimals, això és aplicable a magnituds econòmiques perquè lògicament la fracció de l’euro només admet 2 decimals, però no quan es tracta d’altres tipus de magnituds matemàtiques (puntuació, valor de proporcionalitat, percentatge de baixa, etc.).

Partint de la base que els plecs en una licitació són la llei aplicable tant per part dels licitadors com de l’administració convocant, rebutja la possibilitat de recórrer analògicament a altres licitacions anteriors on el PCAP si hagués determinat el nombre de decimals aplicable a l’arrodoniment. Per contra cal aproximar-se al màxim a la realitat del supòsit en qüestió (en la Resolució citada el percentatge fixat com a llindar per a considerar anormal una oferta) i, per tant, caldrà prescindir dels arrodoniments i considerar la totalitat de decimals possibles quan el PCAP no n’hagi fixat un límit. S’argumenta que permetre l’arrodoniment quan el PCAP no ho preveu comportaria una vulneració dels principis de seguretat jurídica.

La importància dels decimals a considerar és crucial, així mateix, en relació a l’assignació de la puntuació resultant de la valoració de les ofertes. Pronunciaments anteriors ja ens confirmaven la impossibilitat d’arrodonir quan no ho haig previst expressament el PCAP (a títol d’exemple, la Resolució 11/2017, de 27 de gener, del Tribunal Administratiu de Recursos Contractuals de la Junta d’Andalusia).

Si bé el criteri jurisprudencial i doctrinal més estès opta per no aplicar arrodoniments i considerar sempre un nombre indefinit de decimals, argumentant que aquesta és la manera d’obtenir uns resultats el màxim d’ajustats a la realitat, TST Legal entén que l’establiment d’una fórmula d’arrodoniment simplifica el mètode d’assignació de la puntuació i, en determinats casos, augmenta la seguretat jurídica i evita distorsions no desitjades en la puntuació global.

La recomanació de TST Legal és realitzar un anàlisi detallat dels efectes produïts en la valoració global de les ofertes tant en cas de valorar un nombre indefinit de decimals com en el cas de fixar un determinat llindar per a l’arrodoniment. En el cas que l’arrodoniment no provoqui distorcions ni modifiqui, de facto, la importància dels criteris de valoració que s’hagin considerat com a preferents en el moment de la redacció del PCAP, aconsellem aplicar una fórmula d’arrodoniment per tal de permetre una major facilitat de realització dels càlculs per part de la Mesa de contractació atès que en cas de no fixar llindar màxim de decimals caldrà fer les comprovacions considerant un nombre indefinit de decimals fins arribar al punt de desempat final entre totes les ofertes, operació que afegeixi innecessàriament complexitat al procediment, especialment en cas d’un nombre elevat de licitadors.

En tot cas TST Legal desaconsella l’ús generalitzat de l’arrodoniment a 2 decimals, especialment en matèria d’assignació de puntuació a les ofertes, i recomana un anàlisi individualitzat de cada criteri a puntuar, tenint en compte el nombre de punts en joc i el pes que aquests tenen en la puntuació global, per tal d’assegurar que el sistema d’atorgament de punts permet la puntuació diferent de les variacions entre ofertes i assegura un resultat plenament proporcional. Així no serà el mateix l’arrodoniment quan hi ha 50 punts en joc que quan n’hi ha 5, a menors valors més conveniència de considerar un major nombre de decimals.

Malgrat que fixar el llindar d’arrodoniment és essencial quan parlem de l’aplicació de fórmules matemàtiques, TST Legal recomana fer-lo extensiu als criteris de valoració subjectes a judici de valor indicant, a aquests efectes, del nombre de decimals que s’emprarà en l’assignació d’aquesta categoria de puntuacions.

Per altra banda, i seguint amb els criteris de valoració, és recomanable que la definició de la fórmula d’arrodoniment especifiqui el moment en que aquest s’aplicarà, és a dir, si individualment per a cada criteri de valoració o bé només de forma conjunta en el moment de càlcul de la valoració final. Si bé no aplicar arrodoniment individualitzat per a cada criteri (considerant un nombre infinit de decimals) i procedir a arrodonir només en l’operació final de suma de la total puntuació ha estat considerat com a sistema que millor garanteix la correcció de la puntuació al permetre recollir amb major claredat l’avantatge que cada oferta representa en funció de la quantia que en cada una d’elles consisteix (en aquest sentit veure, a títol d’exemple, la Resolució 755/2016, de 30 de setembre, del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals), TST Legal considera que en determinades ocasions pot quedar justificat acordar arrodoniments parcials d’un o més criteris. Així, per exemple, quan es pretén donar una diferent importància als diferents criteris o bé quan els elements que composen les magnituds considerades en cada criteri comporten diferents graus de diferenciació entre ofertes, per posar dos exemples, no procedir a un primer arrodoniment individual de cada criteri pot comportar la distorsió del valor final obtingut de tal manera que contradigui l’objectiu inicialment buscat per l’administració convocant. No obstant, en cas d’us de successius arrodoniments considerem que és recomanable justificar a l’expedient el motiu d’allunyar-se del criteri preferent d’un únic arrodoniment final.

Per tancar aquest anàlisi voldria fer una última consideració. La capacitat dels plecs per a fixar un sistema d’arrodoniment de magnituds numèriques en cap cas pot comportar un incompliment d’aquells percentatges que la llei fixa com a màxims. Així, per exemple, el 20% màxim de les modificacions contractuals previstes al PCAP requereix assegurar que aquest llindar no es supera ni tan sols de manera insignificant. Per aquest motiu en cas d’arribar-se al percentatge màxim previst per la Llei de Contractes del Sector Públic per a una determinada matèria, caldrà comprovar que el valor assolit no supera el llindar fixat considerant un nombre indefinit de decimals i no sent possible que l’administració convocant recorri a cap fórmula d’arrodoniment.

 

18 de gener de 2020