LA IMPORTÀNCIA DE L’ARRODONIMENT DELS DECIMALS DE LES MAGNITUDS EMPRADES EN LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA

El plec de clàusules administratives particulars (PCAP) d’una licitació pública acostuma a emprar el càlcul de valors i percentatges amb diverses finalitats. Des de l’establiment d’un percentatge de reducció del preu per considerar una oferta com a anormal, fins a l’establiment dels valors màxims que poden representar les modificacions del contracte, passant per l’ús en l’assignació de punts en els criteris de valoració.

La pràctica més habitual és indicar en el PCAP quin serà el percentatge a considerar, assignant-li un valor determinat, sense definir-lo amb major detall.

Però la realitat de les matemàtiques ens presenta un problema: a l’hora de calcular els percentatges o valors aplicables a cada situació concreta pràcticament mai obtenim un valor rodó sinó que hi entren en joc els decimals del nombre enter i cal establir el punt (nombre de decimals) en el que es procedirà a arrodonir la xifra o bé optar per aplicar un nombre indefinit de decimals.

 

Semblaria lògic que a manca de previsió específica, es recorregués a la pràctica més habitual en el món de l’economia, és a dir, arrodonir a 2 decimals i amb aquesta creença els PCAP no acostumen a entrar a detallar la fórmula d’arrodoniment.

Doncs bé, una recent resolució del Tribunal Administratiu de Recursos Contractuals de la Junta d’Andalusia (Resolució 433/2019 de 27 de desembre) ens exposa el perquè de la impossibilitat d’emprar l’arrodoniment a 2 decimals quan el propi PCAP no ho ha previst expressament, seguint la línia interpretativa ja existent amb anterioritat (a títol d’exemple, la Resolució 167/2018, de 23 de febrer, del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals).

El Tribunal afirma que si bé és una pràctica comú que les quantitats s’expressin en 2 decimals, això és aplicable a magnituds econòmiques perquè lògicament la fracció de l’euro només admet 2 decimals, però no quan es tracta d’altres tipus de magnituds matemàtiques (puntuació, valor de proporcionalitat, percentatge de baixa, etc.).

Partint de la base que els plecs en una licitació són la llei aplicable tant per part dels licitadors com de l’administració convocant, rebutja la possibilitat de recórrer analògicament a altres licitacions anteriors on el PCAP si hagués determinat el nombre de decimals aplicable a l’arrodoniment. Per contra cal aproximar-se al màxim a la realitat del supòsit en qüestió (en la Resolució citada el percentatge fixat com a llindar per a considerar anormal una oferta) i, per tant, caldrà prescindir dels arrodoniments i considerar la totalitat de decimals possibles quan el PCAP no n’hagi fixat un límit. S’argumenta que permetre l’arrodoniment quan el PCAP no ho preveu comportaria una vulneració dels principis de seguretat jurídica.

La importància dels decimals a considerar és crucial, així mateix, en relació a l’assignació de la puntuació resultant de la valoració de les ofertes. Pronunciaments anteriors ja ens confirmaven la impossibilitat d’arrodonir quan no ho haig previst expressament el PCAP (a títol d’exemple, la Resolució 11/2017, de 27 de gener, del Tribunal Administratiu de Recursos Contractuals de la Junta d’Andalusia).

Si bé el criteri jurisprudencial i doctrinal més estès opta per no aplicar arrodoniments i considerar sempre un nombre indefinit de decimals, argumentant que aquesta és la manera d’obtenir uns resultats el màxim d’ajustats a la realitat, TST Legal entén que l’establiment d’una fórmula d’arrodoniment simplifica el mètode d’assignació de la puntuació i, en determinats casos, augmenta la seguretat jurídica i evita distorsions no desitjades en la puntuació global.

La recomanació de TST Legal és realitzar un anàlisi detallat dels efectes produïts en la valoració global de les ofertes tant en cas de valorar un nombre indefinit de decimals com en el cas de fixar un determinat llindar per a l’arrodoniment. En el cas que l’arrodoniment no provoqui distorcions ni modifiqui, de facto, la importància dels criteris de valoració que s’hagin considerat com a preferents en el moment de la redacció del PCAP, aconsellem aplicar una fórmula d’arrodoniment per tal de permetre una major facilitat de realització dels càlculs per part de la Mesa de contractació atès que en cas de no fixar llindar màxim de decimals caldrà fer les comprovacions considerant un nombre indefinit de decimals fins arribar al punt de desempat final entre totes les ofertes, operació que afegeixi innecessàriament complexitat al procediment, especialment en cas d’un nombre elevat de licitadors.

En tot cas TST Legal desaconsella l’ús generalitzat de l’arrodoniment a 2 decimals, especialment en matèria d’assignació de puntuació a les ofertes, i recomana un anàlisi individualitzat de cada criteri a puntuar, tenint en compte el nombre de punts en joc i el pes que aquests tenen en la puntuació global, per tal d’assegurar que el sistema d’atorgament de punts permet la puntuació diferent de les variacions entre ofertes i assegura un resultat plenament proporcional. Així no serà el mateix l’arrodoniment quan hi ha 50 punts en joc que quan n’hi ha 5, a menors valors més conveniència de considerar un major nombre de decimals.

Malgrat que fixar el llindar d’arrodoniment és essencial quan parlem de l’aplicació de fórmules matemàtiques, TST Legal recomana fer-lo extensiu als criteris de valoració subjectes a judici de valor indicant, a aquests efectes, del nombre de decimals que s’emprarà en l’assignació d’aquesta categoria de puntuacions.

Per altra banda, i seguint amb els criteris de valoració, és recomanable que la definició de la fórmula d’arrodoniment especifiqui el moment en que aquest s’aplicarà, és a dir, si individualment per a cada criteri de valoració o bé només de forma conjunta en el moment de càlcul de la valoració final. Si bé no aplicar arrodoniment individualitzat per a cada criteri (considerant un nombre infinit de decimals) i procedir a arrodonir només en l’operació final de suma de la total puntuació ha estat considerat com a sistema que millor garanteix la correcció de la puntuació al permetre recollir amb major claredat l’avantatge que cada oferta representa en funció de la quantia que en cada una d’elles consisteix (en aquest sentit veure, a títol d’exemple, la Resolució 755/2016, de 30 de setembre, del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals), TST Legal considera que en determinades ocasions pot quedar justificat acordar arrodoniments parcials d’un o més criteris. Així, per exemple, quan es pretén donar una diferent importància als diferents criteris o bé quan els elements que composen les magnituds considerades en cada criteri comporten diferents graus de diferenciació entre ofertes, per posar dos exemples, no procedir a un primer arrodoniment individual de cada criteri pot comportar la distorsió del valor final obtingut de tal manera que contradigui l’objectiu inicialment buscat per l’administració convocant. No obstant, en cas d’us de successius arrodoniments considerem que és recomanable justificar a l’expedient el motiu d’allunyar-se del criteri preferent d’un únic arrodoniment final.

Per tancar aquest anàlisi voldria fer una última consideració. La capacitat dels plecs per a fixar un sistema d’arrodoniment de magnituds numèriques en cap cas pot comportar un incompliment d’aquells percentatges que la llei fixa com a màxims. Així, per exemple, el 20% màxim de les modificacions contractuals previstes al PCAP requereix assegurar que aquest llindar no es supera ni tan sols de manera insignificant. Per aquest motiu en cas d’arribar-se al percentatge màxim previst per la Llei de Contractes del Sector Públic per a una determinada matèria, caldrà comprovar que el valor assolit no supera el llindar fixat considerant un nombre indefinit de decimals i no sent possible que l’administració convocant recorri a cap fórmula d’arrodoniment.

 

18 de gener de 2020